veronica

veronica

La Terminal Intermodal de la Boella pot operar fins a 50.000 TEUs anuals de forma immediata

Synergy, de la mà d’Euroports, WEC Lines i Multirail, són les empreses ferroviàries responsables de l’increment en tràfics amb operatives de terra a càrrec de Transpaís

Aquesta fita ve provocada per situació temporal per les obres d’adaptació de l’accés a Barcelona associades amb l’adequació de l’ample de vies pel Corredor del Mediterrani previstes fins la segona setmana de setembre

La Terminal Intermodal de la Boella, situada al Port de Tarragona, ha registrat un moviment excepcional de més de 800 TEUs en tan sols una setmana. Aquest moviment demostra la capacitat i l'eficiència de la terminal per gestionar un volum significatiu de tràfic de forma immediata cap a destinacions clau tant dins de la península com cap a Europa.

En total, s’han manipulat aproximadament 800 TEUs setmanals, la majoria d'ells en contenidors de 20 i 45 peus, la major part dels contenidors són de càrrega seca i isotanks, contenidors especialitzats de menors dimensions. Aquest moviment variat de contenidors subratlla la flexibilitat de la terminal per adaptar-se a diferents tipus de càrrega.

Les connexions ferroviàries, d’ample ibèric, es realitzen amb el País Basc, Castella i Lleó, i Andalusia. Aquests enllaços intermodals reforcen la connexió del Port de Tarragona amb diverses regions clau d'Espanya, oferint una alternativa eficient i sostenible al transport per carretera.

L'èxit d'aquestes operatives demostra la capacitat de Tarragona per gestionar múltiples serveis ara i en el futur. El rol del port també s’espera rellevant mentre es duguin a terme les obres al túnel de Roda de Berà, d’octubre fins març de 2025, que podrien requerir desviacions temporals o permanents de tràfics cap a La Boella.

Capacitat i infraestructures

La Terminal Intermodal de la Boella ha demostrat que està preparada per gestionar aquest tipus de tràfic en qualsevol moment. Amb una capacitat potencial per operar al voltant de 30.000 contenidors anuals, equivalent a més de 50.000 TEUs, la terminal pot operar eficientment sense l'ús de grues pòrtic. Actualment, les operatives es duen a terme amb tres reach stackers, tot i que la terminal està equipada per ser operada amb pòrtics sobre pneumàtics (grues RTG o Rubber Tired Gantry cranes), la qual cosa podria incrementar-ne encara més els rendiments operatius.

Actors involucrats

Darrera d’aquestes operatives hi ha l’acord entre Wec Lines, Synergy (Grup Hutchison) i Euroports que se sumen a les operatives preexistents de Multirail, que ja estava operant al port, però que ha incrementat el nombre de contenidors manipulats a Tarragona. La tracció de les operatives corre a càrrec de Captrain i Contiental Rail, empreses amb àmplia experiència en el sector ferroviari.

En paraules de Patrick Ram, director general de WEC Lines España, “Aquest desviament temporal hauria de minimitzar el risc d'interrupcions i retards per als nostres clients. Estem satisfets que la terminal ferroviària de La Boella pugui acomodar aquesta operativa per garantir una prestació òptima i contínua del servei de WEC Lines als nostres clients".

Per la seva part, Transpaís és l'encarregada de les operacions de càrrega i descàrrega ferroviària i gestió de l’espai de la terminal i les entregues i operatives de terra. Aquest conjunt de col·laboradors ha permès una operativa fluida i eficient a la terminal.

Segons declara Fco. José Pardo, Director de Transpaís “Celebrem la decisió que han pres els clients a confiar en nosaltres, estem posant tota la nostra dedicació en la satisfacció del client i que es quedi amb un bon sabor de boca, pensant que Tarragona és "l'alternativa"".

Carlos Soleto (Director de Desenvolupament de Negoci d'Euroports ha declarat, “Aquesta operació, que s’emmarca dins l’estratègia d’Euroports d’oferir serveis de transport integrals, demostra la capacitat del nostre equip per entendre la necessitat del client i desenvolupar en temps rècord una solució innovadora i fiable gràcies al treball conjunt amb els millors col·laboradors”.

La terminal de La Boella

La terminal de La Boella disposa de vuit vies, electrificades fins a la capçalera, amb ample de via mixt i una longitud de 750 metres. Aquestes característiques tècniques asseguren que La Boella pot acollir una àmplia varietat de trens i tipus de càrrega, oferint un servei versàtil i adaptat a les necessitats del mercat.

El Grup d’Acció Local Pesquera concedeix subvencions per projectes entorn l’economia blava

La subvenció servirà per realitzar el nou conte de la col·lecció Petit Museu, en col·laboració amb la Biblioteca Pública de Tarragona

Al Museu del Port se li ha concedit un dels ajuts per al desenvolupament local participatiu en el marc del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura (FEMPA) a Catalunya 2021-2027, en l’apartat de foment de patrimoni cultural, social i ambiental.

La subvenció es va demanar per realitzar el nou conte de la col·lecció Petit Museu, una col·laboració entre el Museu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona dins el projecte "El Serrallo un lloc de conte: la memòria dels pescadors".

Una proposta iniciada l’any 2011 amb intenció de recuperar el patrimoni immaterial dels pescadors. A través del testimoni oral de persones vinculades al barri mariner tarragoní del Serrallo, s'ha desenvolupat una col·lecció de contes que recull i plasma la memòria i vivències de les famílies i oficis serrallencs, com l’activitat pesquera, la gastronomia i el treball de la dona.

Els ajuts, regulats sobre les bases de FEMPA, tenen com a finalitat fomentar les actuacions d'agents locals que generen activitat econòmica i cohesió social en l'aplicació de les estratègies de desenvolupament local, així com incentivar actuacions pròpies i de cooperació desenvolupades directament pels GALP.

En aquest cas, la subvenció permetrà ampliar la col·lecció amb el setè conte, vinculat les associacions festives i culturals del barri serrallenc en preservació de la memòria dels pescadors

La importància d’aquests contes recau en el fet que no només entrena la lectura dels infants sinó que inclou un lèxic més tècnic lligat a la parla del Serrallo, que es dona a conèixer gràcies a un glossari al final de conte. Un espai perquè els qui l’expliquen puguin conèixer el llenguatge que embolcalla la vida del Serrallo i el món de la pesca.

GALP. Grups d’Acció Locals Pesquers

Els Grups d’Acció Locals Pesquers són entitats sorgides del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) 2014-2020 per a dissenyar i desenvolupar en el territori les estratègies per a la gestió dels ajuts europeus, tot permetent centrar les actuacions i els recursos en les prioritats definides pel territori al voltant de l’activitat pesquera, l’economia blava, la protecció el medi ambient i la recuperació del patrimoni cultural.

Amb la nova etapa amb el Fons Europeu Marítim, de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA), i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es consoliden els GALPs catalans.

El Serrallo un lloc de conte: la memòria dels pescadors

Un projecte que comença el 2011 a través d’un acord entre el Museu del Port i la Biblioteca pública de Tarragona amb l'objectiu de preservar el patrimoni marítim i fomentar la lectura.

Títols de la col·lecció Petit Museu:

-En Pere, el vermell, es fa a la mar. Com manar una barca al Serrallo (2012). Amb opció de descarregar el llibre en digital.

-Ramon, el Ranxero, de pescador a cuiner. La cuina de barca al Serrallo (2013). Visualitza la narració del conte aquí.

-En Joan, el Seitonet, pescador de nit. Anar a la llum al Serrallo (2014).

-Dolores, la Remendadora, remalla xarxes vora mar. El treball de la dona al Serrallo (2016).

-Josep, el llucet, pescador de palangre. Una de les arts menors del Serrallo (2018). Visualitza la narració del conte aquí.

-Vicenta, la peixatera, venedora de peix a Tarragona (2022).

La empresa minera Vale de Brasil elige Tarragona y Euroports para desarrollar su logística de abastecimiento de mineral de hierro para las acerías del Mediterráneo

El primer barco de la nueva ruta regular realiza una primera descarga 113.160 toneladas en las instalaciones de Euroports en el Moll de Catalunya

El mineral de hierro está llamado a sustituir progresivamente el tráfico de carbón en el Port de Tarragona

El barco MAGSENGER 10 procedente del puerto de Ponta da Madeira (Brasil), en Sao Louis (Brasil) con una eslora de 254 m y una manga de 43 ha sido el encargado de inaugurar un nuevo tráfico de mineral de hierro en el Moll de Catalunya del Port de Tarragona, como consecuencia le acuerdo comercial entre Vale y Euroports. Este acuerdo proporcionará la flexibilidad para que Vale transborde y distribuya mineral de hierro al mercado europeo, complementando sus operaciones preexistentes en el continente. Euroports es la empresa estibadora que operará este nuevo tráfico que sustituirá paulatinamente un tráfico de carbón cada vez más residual.

La empresa Vale ha elegido el Port de Tarragona y Euroports por su experiencia en la manipulación de minerales a granel, su espacio en el puerto, las instalaciones preexistentes y los calados. A su vez la implicación y el apoyo de la Autoridad Portuaria, Capitanía y Aduanas, así como las inversiones realizadas por Euroports, tanto en operativas como en medidas medioambientales, han sido un aspecto fundamental em la toma de decisiones de Vale.

Un sustituto del carbón reciclable indefinidamente

Con la descarga de 113.000 toneladas de mineral de hierro, el Moll de Catalunya se convertirá así en el punto de entrada, almacenamiento y reexpedición de este material procedente de Brasil llenando el vacío que el carbón ha dejado tras años registrando una disminución del volumen de este producto, en el marco de la transición hacia una economía más sostenible. Mientras en 2014 el Port de Tarragona movía 4,4 millones de toneladas de carbón y coque de petróleo, el año pasado sólo se operaron 1,3 millones, lo que significa una reducción de más del 70%.

El mineral de hierro que a partir de ahora llegará a Tarragona está destinado a la producción de acero. El acero es una aleación de hierro y carbono, reconocida por su alta resistencia y durabilidad, lo que la convierte en un material fundamental en la mayoría de la industria, especialmente la construcción, la automoción y la fabricación de maquinaria.

Desde un punto de vista medioambiental, el acero es un material altamente sostenible. Su reciclabilidad es una de sus características más destacadas; puede ser reciclado indefinidamente sin perder sus propiedades fundamentales, lo que reduce la necesidad de extracción de materias primas y disminuye el impacto ambiental asociado a su producción. Además, los avances en la tecnología de fabricación han permitido la reducción de emisiones y el consumo de energía en su producción, consolidando al acero como una opción ecológica y eficiente dentro de los materiales industriales

En este sentido, Euroports está acometiendo importantes inversiones para adecuar la terminal al mineral de hierros destinadas a garantizar el mejor servicio a VALE y a sus clientes y para trabajar con las mayores garantías en materia de sostenibilidad.

Vale

Vale es una compañía minera global que existe para mejorar vidas y transformar el futuro juntos. Vale, uno de los mayores productores mundiales de mineral de hierro y níquel y uno de los principales productores de cobre, tiene su sede en Brasil y opera en todo el mundo. Sus operaciones comprenden sistemas logísticos integrados, que incluyen aproximadamente 2.000 kilómetros de vías férreas, terminales marítimas y 10 puertos distribuidos por todo el mundo. Vale tiene la ambición de ser reconocida por la sociedad como un referente en seguridad, el mejor operador confiable en su clase, una organización impulsada por el talento, líder en minería sostenible y un referente en la creación y el intercambio de valor.

Euroports, líder en gestión de terminales

Euroports es una de las mayores empresas de infraestructuras portuarias de Europa. Es una empresa internacional líder en la gestión de terminales portuarias y en la logística integral que opera una red de más de 50 terminales portuarias en Europa y Asia, y está especializada en el manejo de una amplia gama de productos, incluyendo graneles sólidos, líquidos, contenedores y carga general. La empresa cuenta con una plantilla de aproximadamente 2.500 empleados y maneja un volumen significativo de mercancías, con más de 70 millones de toneladas anuales.

Convocatòria pública de proves selectives per a cobrir 4 places de Tècnic/a de gestió documental (2024_13)

L'Autoritat Portuària de Tarragona obre el termini per presentar les sol·licituds de participació de la convocatòria de proves selectives per cobrir aquesta vacant mitjançant concurs oposició.

 

TERMINI DE PRESENTACIÓ DE LES SOL·LICITUDS

Finalitza el dia 2 d'octubre de 2024

 

 

 

Nota: Les sol·licituds s'han de presentar al Registre General de l'APT fins el termini corresponent a la convocatòria, o bé en els registres que es refereix l'article 16 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Registre General de l'APT

L'horari de registre és de 09:00h a 14:00h, de dilluns a divendres.
+ info

 

El conveni vol facilitar la implantació i la creació d’empreses oferint els locals del Port Esportiu per a desenvolupar activitats vinculades a l’economia blava

La iniciativa conjunta posa a disposició del mercat 14 locals amb una superfície total d’uns 2500 m2

El gerent d’APPORTT, Marc Roca; la presidenta del Club Nàutic de Tarragona, Andrea Mazzanti; i el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, han presentat avui els continguts del conveni signat entre les dues entitats mitjançant el qual el Port Esportiu cedeix la comercialització de 14 locals comercials de les seves instal·lacions per captar empreses relacionades amb l’economia blava. L’objectiu d’aquest acord signat per part del president d’APPORTT, Joan Oriol, i el representant legal de Nàutic de Tarragona SA, Xavier Potente, és revitalitzar l’activitat econòmica i social del Port Esportiu apostant per atraure talent i empreses de sectors econòmics innovadors, tant locals com internacionals, aprofitant l’atractiu del clima, l’entorn i les condicions d’implantació que ofereixen els espais lliures del Port Esportiu de Tarragona.

L’acord d’APPORTT i Nàutic de Tarragona SA “per a contribuir a desenvolupar un mecanisme de cooperació per a aconseguir atraure empreses que ocupin (...) els locals comercials del Port Esportiu” compta  amb el suport de l’Autoritat Portuària de Tarragona, posa a disposició del mercat 14 locals d’entre 100 i 350 m2, que sumen una superfície total de 2474,55 m2, i afegeix una peça més al “Blue Innovation Hub” impulsat pel Port de Tarragona, Apportt i StartSud Studio, per facilitar la implantació d’empreses, startups i projectes innovadors en l’entorn portuari posant el un focus en l’activitat econòmica d’economia blava.

Per al president del Port de Tarragona, ha afirmat que “aquest és un exemple de col·laboració públic-privat en benefici del bé comú. Gràcies al diàleg, a la recerca d’objectius comuns i a la creació de sinergies a través de les quals tothom hi surt guanyant: el Nàutic, Apportt, el Port, les empreses, la innovació, la sostenibilitat, la ciutat i l’economia local, entre molts i molts altres beneficiaris directes i indirectes per la implantació d’aquest hub d’economia blava”.

L'Economia Blava engloba totes les activitats econòmiques que es desenvolupen en el medi marí o que utilitzen els seus recursos, d'una manera sostenible, neta i responsable. Aquest sector econòmic dóna l’oportunitat d’atraure talent i empresa en una àmplia gamma d’activitats que van des de la Pesca, passant per les energies renovables, turisme, transport marítim, biotecnologia, gestió de residus, generació combustibles nets, i formació, dins d’un gran etcètera. “El Port Esportiu s’obre així a noves activitats compatibles amb les ja existents que ja presenten un ventall ampli d’activitats nàutiques, esportives, de restauració i de lleure”, ha explicat Andrea Mazzanti.

Més hub que mai

La signatura de l’acord entre les dues entitats és un nou impuls al projecte “Blue Innovation Hub” que ja compta amb espais a la seu institucional de l’APT i des d’on desenvolupa accions de venture building, acceleradora d’empreses, corporate venturing, serveis d’innovació i jornades de networking, formació i difusió.

La posada en el mercat d’aquests espais té vocació de ser el “Silicon Valley” de Tarragona en Economia Blava, centrada amb la sostenibilitat. Els objectius d’aquest acord Apportt-Nàutic és aprofitar l’impuls i la inèrcia resultant creada els últims mesos des de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb una aposta inequívoca per impulsar projectes d’implantació d’energies renovables i de descarbonització de l’activitat portuària englobats dins d’una economia blava. A més, aquest futur ecosistema d’empreses innovadores pretén animar a les empreses concessionàries del Port a impulsar projectes d’implantació d’energies renovables, de descarbonització i de digitalització per millorar l’eficiència econòmica i sostenibles dels serveis portuaris.

El projecte també fa una aposta per donar suport a la captació i creació de startups relacionades amb l’economia blava a través del “Blue Innovation Hub” impulsat per desenvolupar projectes relacionats amb una renovada activitat econòmica, accions que des d’Apportt ja s’han iniciat amb la col·laboració d’Starsud. Empreses incipients que compartiran espai amb d’altres ja consolidades, atès que aquest projecte també es fixa l’objectiu d’atraure empreses consolidades oferint l’ampli ventall de serveis empresarials, culturals i de lleure que presenta un entorn com els locals del Nàutic de Tarragona SA.

Ecosistema d’Economia Blava

L’acord entre Apportt i Nàutic SA permetrà tenir un ens aglutinador as través de la incentivació d’activitats comunes i la creació de sinergies entre empreses aprofitant la proximitat física i d’interessos. En l’esperit de l’acord hi ha la voluntat de crear la millor base i ambient de treball possible entre les empreses perquè es retro-alimentin, adquirint més valor amb la suma de totes les empreses implicades que no pas el que poguessin tenir de forma individual, multiplicant la seva activitat a través d’activitats comunes, fins a generar un espai de col·laboració i innovació entre empreses amb interessos similars.

Finalment, aquest acord obre la porta a col·laborar per obrir el projecte a altres actors locals i regionals, administracions o associacions que creguin convenient i interessant la seva implicació en el projecte,  a partir d’una cerca proactiva de complicitats amb altres organismes, públics o privats, per l’impuls d’empreses de l’economia blava.

Lideratge d’Apportt

Tot i que el pes del projecte ep portarà Apportt, caldrà teixir les complicitats i aliances necessàries per assegurar la seva viabilitat. En primera instància aquestes aliances es centren en entitats que ja han mostrat cert interès en activar l’economia blava, però la participació en el projecte ha d’estar oberta a tots els actors del territori que creguin convenient afegir-s’hi.

Gràcies a la signatura d’aquest conveni marc amb Nàutic de Tarragona, Apportt liderarà aquest projecte innovador. En paraules del seu gerent, Marc Roca, “Apportt és conscient del potencial i de la responsabilitat que comporta el projecte, i vetllarà per continuar contribuint perquè el Port de Tarragona, i la zona de Tarragona per extensió, esdevinguin un espai de referència cabdal de l’economia blava”.

En aquest sentit, Apportt realitzarà una convocatòria pública a empreses, emprenedors, i entitats de caire comercial, que treballin en els sectors de l'economia blava, l'energia i la descarbonització d’una forma genèrica.

El projecte de locals d’economia blava disposarà d’una web única a través de la qual es podrà enllaçar amb les webs dels promotors, si així es desitja. Aquesta web tindrà tota la informació per als interessats a participar en l’ecosistema d’empreses (contacte, lloguers, condicions, ofertes, etc.).

Per tal de garantir un ecosistema innovador, complementari i sostenible, Apportt demanarà que els projectes, empreses o entitats interessades en establir-s’hi, presentin un informe justificatiu on s’expliqui de quina manera es relacionen amb l’economia blava.

Una garantia suplementària és que Apportt establirà criteris de selecció basats en la innovació, la viabilitat econòmica, la creació d'ocupació, l'impacte ambiental i l'alineació amb els objectius del projecte per tal que l’ecosistema sigui una garantia d’èxit.

El president del Port Saül Garreta fa una immersió al part subaquàtic per conèixer de primera mà els esculls/biòtops instal·lats al juliol 

El president ha fet una immersió al Parc Subaquàtic del Port, on al juliol es van instal·lar vuit estructures que simulen esculls per potenciar la biodiversitat de la zona. Saül Garreta ha explicat que l’èxit de les experiències amb biòtops dins i fora del Port permetran optar als ajuts LIFE per ampliar l’anella blava.

En aquesta edició es vol aprofundir en els reptes i factors clau en el procés de descarbonització i el futur de les indústries. Es tracta d’un tema de gran rellevància per al teixit empresarial de Tarragona, ja que la indústria és responsable d'una gran part del consum mundial d'energia i emissions de CO₂.

Situades a la part exterior del dic de Llevant, se sumen a les vuit estructures ja existents a l’interior del Port de Tarragona i a les tres zones de la platja del Miracle. 

El conjunt de les tres accions tenen la voluntat de frenar a escala local la pèrdua de biodiversitat que s’està patint nivell global en el conjunt dels mars i oceans. Un projecte per recuperar la vida marina que contribueix també a fixar carboni i reduir la concentració d’emissions a l’atmosfera, mitigant els efectes del canvi climàtic. 

L’èxit i resultats de les experiències anteriors ha animat als responsables del Port a ampliar el projecte amb l’assessorament de la biòloga Puri Canals, doctora en ciències biològiques i fisiològiques i presidenta de la Xarxa Mediterrània d’Àrees Marines Protegides (MedPan) des de  2009. El Port de Tarragona presentarà un projecte als ajuts LIFE de la Generalitat amb la proposta d’ampliar l’anella blava a la costa Tarragonina. 

El president del Port, Saül Garreta, ha explicat que: 

L’èxit del parc subaquàtic en recuperació de la biodiversitat és un exemple que volem estendre a la resta de la costa tarragonina per crear una autèntica anella blava que restauri el fons marí i contribueixi a la captura de CO2. 

Una anella blava rica en biodiversitat és també la millor garantia que una activitat tan vinculada a Tarragona com la pesca, pugui tenir el futur garantit.

Experiències anteriors amb èxit 

Les experiències desenvolupades en els darrers anys han obtingut resultats positius i han animat al Port de Tarragona a estendre de manera general aquests projectes pilot a les aigües internes i externes el Port. 

  • Biòtops biodegradables al Miracle 

El primer projecte d’immersió de biòtops va realitzar-se en tres localitzacions diferents; la Punta del Miracle. L’acció, presentada públicament, el setembre de 2021 tenia com a objectiu principal recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la Posidònia oceànica, coneguda com l’alga de vidrers i la Cymodocea nodosa. 

La forma, dimensions i disposició de les àmfores i biòtops era adient perquè les espècies poguessin trobar refugi i protecció, facilitant la seva reproducció. Un projecte de tres immersions que es van dur a terme durant 12 mesos finançat pel Port de Tarragona, impulsat i supervisat per la URV, i desenvolupat per les empreses TecnaTox i DeepSea Numerical. 

  • Biòtops verticals en aigües internes del Moll 

El segon projecte ha consistit en la immersió de 8 biòtops en 3 zones diferents de les aigües del Port. La primera ubicació al costat de les Escales Reials, la segona al moll d’Andalusia i la tercera al moll de Castella Oest. 

 Les vuit estructures són conegudes com a LBU (Life Boosting Unit o “unitats potenciadores de la vida”). Es tracta de biòtops verticals fixats a les parets de formigó dels molls, les quals actuen com a microesculls que mimetitzen ecosistemes reals. Aquesta actuació, iniciada el gener del 2023, tenia com a objectiu transformar els molls del Port en agents actius per a la recuperació de la flora i la fauna marines. Vam comptar amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, especialista en el desenvolupament de tecnologia regenerativa.  

  • Esculls artificials al Parc subaquàtic del Port 

Recentment s’han submergit vuit esculls al Parc Subaquàtic del Port, els quals també s’esperen bons resultats. La recuperació de la vida marina permetrà contribuir a la descarbonització, amb la captura de CO₂, a la vegada que es millora la qualitat de l’aigua. D’altra banda, el monitoratge de les estructures submergides, a més de constatar l’evolució dels processos de colonització natural, també permeten detectar la possible arribada d’espècies invasores. 

Situat a la part exterior del dic de Llevant, aquest darrer projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, especialitzada en la renaturalització d’espais marins. 

 L’excel·lent consecució de les tres instal·lacions, asseguren l’èxit d’un projecte a major escala que pretén la implementació de l’anella blava a la Costa Tarragonina.

La inauguració, oberta al públic, serà el dijous 29 d’agost a les 19h al Tinglado 2 del Moll de Costa. L’exposició romandrà oberta fins al 6 d’octubre

El Tinglado 2 del Moll de Costa del Moll de Costa del Port de Tarragona obre les portes a una nova exposició de l’artista Rafael Romero sota el títol ‘Línia de flotació’. Es tracta d’un projecte que parla, segons paraules de l’autor, ‘Els vaixells recullen en la seva idiosincràsia una narrativa del món i la pertinença de l’home a aquest. Entre un vaixell senegalès carregat de fusta de teca; un costa-riqueny -la dolça mercaderia del qual són pinyes tropicals- i un maltés carregat de naftalina, s’estableixen els límits del món i la complexitat d’aquest. Però, en tot cas, i malgrat les grans diferències culturals i lingüístiques, en aquest ferro que flota, hi ha un port de sortida i un altre de destinació, com en la línia de la nostra fràgil i efímera existència...

L’accés a la inauguració i l’entrada a l’exposició és de caràcter gratuït. Els horaris d’obertura del Tinglado 2 són, d’abril a setembre, de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 17h a 20h. En canvi, d’octubre a març, són de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 16h a 19h. En totes dues franges els diumenges i festius sempre oberts d’11h a 14 h. Els dilluns romandrà tancada.

L’exposició

Rafael Romero sobre la seva mostra ‘Era jo un nen privilegiat a la Barcelona de la meva infància, quan des de la meva casa, allà a la llunyania, apuntant-me a una finestra, veia passar els vaixells amb els seus deixants de fum i el so de les seves sirenes. Després, com el teló que cau en el teatre sentenciant la fi d’una funció, van construir edificis enfront d’aquesta finestra, tapant la meva visió i censurant les meves aspiracions. Vaig deixar llavors de veure aquells animals fantàstics de pavellons diversos i retòriques impossibles. En l’imaginari d’un nen, aquelles misterioses naus de ferro, prodigiosament flotants, que es desplaçaven per l’aigua lenta i majestuosament, eren convertides en éssers d’ontologies diverses capaces de dirigir-me a un món que per mi només existia en els llibres il·lustrats. Quan un privilegi desapareix, cal buscar-lo novament, i així sempre que vaig poder, vaig treure el cap a qualsevol litoral en el qual es produís aquesta estranya fenomenologia dels ferros que suren sota diverses banderes, sabors, olors i músiques subtils. Palimpsestos en definitiva pintats, escrits i reblats des de llengües, dialectes i signes suggeridors que no poden faltar en aquesta obsessiva predisposició d’observar i relatar que tenim els pintors. Així vaig poder en diferents viatges, translacions emocionals, incloure en la meva agenda fites, instantànies imprescindibles, postals cosides a l’ànima, vaixells que esperen en la Mar de Màrmara el pas del Bòsfor cap a la Mar Negra, uns altres creuant l’Estret de Gibraltar unint dos continents, tal vegada aquests gegants negres i vermells que travessen la Mar Groga amb inscripcions en ciríl·lic o tagal, tant se val, l’important és l’ensomni, escoltar l’ànima. Embriaguesa estètica, diria Stendhal.

Els vaixells recullen en la seva idiosincràsia una narrativa del món i la pertinença de l’home a aquest. Entre un vaixell senegalès carregat de fusta de teca, un costa-riqueny, la dolça mercaderia del qual són pinyes tropicals, i un maltès carregat de naftalina, s’estableixen els límits del món i la complexitat d’aquest. Però en tot cas, i malgrat les grans diferències culturals i lingüístiques, en aquest ferro que flota, hi ha un port de sortida i un altre de destinació.

L'artista

Rafael Romero porta més de trenta anys desenvolupant la seva tasca artística en el camp de la pintura. La seva obra ha estat exposada fins avui en seixanta ocasions de manera individual i més de 150 de manera col·lectiva en institucions públiques i privades nacionals i internacionals. També ha participat en vint fires internacionals d’art contemporani i ha estat guardonat en vint ocasions en diferents premis artístics. Rafael Romero és actualment artista en les galeries: María Nieves Martín (Badajoz), Arbre Bleu d’Essaouira (Marroc), La Cerverina d’Art (Cervera), Ismes de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i “In der Mühle” Schornbach (Alemanya). La seva obra es troba en diferents col·leccions i museus, destacant, entre altres, el Museu d’Art Contemporani Espanyol Marugame Hirai. Marugame. (el Japó). El Museu d’Art Modern de Tarragona. (Tarragona). El Museu del Dibuix Julio Gavín Castillo de Larrés. Larrés (Osca). La Casa Museu de Miguel Hernández. Oriola (Alacant). El Museu del Càntir d’Argentona (Barcelona), La Col·lecció Suñol d’Art Contemporani (Barcelona). El Museu Cortijo Miraflores. Marbella (Màlaga), el Museu de Belles Arts de Cartague-Salambo (Tunísia) el Museu Arxiu Can Caralt de Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona), el Museu Espanyol del Gravat. Marbella (Màlaga). El Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar (Barcelona). El Museu d’Art Fueguino de Riu Gran (l’Argentina), el Centre D’Art Can Castells de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià de Besòs), el Museu del Mar de les Terres de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), el Museu de la Pesca de Palamós, els museus Haegeumgang i Fantapia de Corea del Sud i els museus Gansi Art Museum, Tagus International Center of Art, Ningbo Art Museum i Tianyi-ge Museum de la República Popular de la Xina.

Romero és professor del Departament de Conservació de les Arts i la Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Actualment, és el (I.P.) Investigador Principal del Grup d’Innovació Docent M.I.M.A. (Memòria i Matèria Artística) GINDO U.B./188 d’aquesta universitat. Dirigeix l’àrea “Laboratori de Tècniques i Materials Pictòrics i Escultòrics” del Grau en Belles Arts i Grau en Conservació-Restauració. Doctor “Cum laude” en Belles Arts Rafael Romero és tutor de Pràcticum 2 i Treball Fi de Màster (TFM) del Màster de Formació de Professorat de la Universitat de Barcelona, a més de professor col·laborador de la Facultat de Formació del Professorat i Educació de la U.A.M. (Universitat Autònoma de Madrid) on imparteix docència convidada en el Màster d’Educació Secundària i Batxillerat en l’especialitat de Dibuix. Rafael Romero és membre del Grup de Recerca en Art i Gestió Cultural de la Universitat de Jaén i professor convidat de la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) i la Universitat de Hangzhou (República Popular de la Xina). Delegat del Rector per a la curadoria de la Sala d’Exposicions de Can llaurador de Teià (Barcelona). Les seves línies de recerca actuals són: Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica en Educació Secundària. Memòria i Matèria Artística. Tècniques, Materials i Procediments Pictòrics i Matèria Artística i Sostenibilitat.

El Port de Tarragona instal·la esculls artificials per recuperar la biodiversitat marina de les aigües portuàries

L’actuació s’ha centrat en el Parc Subaquàtic del Port, on s’han instal·lat vuit estructures que simulen esculls artificials. Aquestes estructures situades a la part exterior del dic de Llevant, se sumen a altres vuit ja existents a l’interior del Port de Tarragona i a les tres zones de la platja del Miracle, on es van instal·lar estructures biodegradables per recuperar prats de Cymodocea i afavorir la recuperació d’estocs pesquers de cefalòpodes (sèpies, pops i calamars).

A finals de juliol de 2024 va finalitzar amb èxit la instal·lació de vuit esculls al Parc Subaquàtic del Port de Tarragona situat a la part exterior del dic de Llevant. Aquesta iniciativa forma part del Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona amb horitzó 2030 i s’emmarca dins del compromís de l’Autoritat Portuària amb la sostenibilitat i la conservació i recuperació del medi marí. Aquest darrer projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, la qual està especialitzada en la renaturalització d’espais marins. Aquesta recuperació de la vida marina permet contribuir a la descarbonització, amb la captura de CO2, a la vegada que es millora la qualitat de l’aigua. D’altra banda, el monitoratge de les estructures submergides, a més de constatar l’evolució dels processos de colonització natural, també permeten detectar la possible arribada d’espècies invasores.

Experiència anterior dins del Port

Les vuit estructures anteriorment instal·lades a l’interior del Port de Tarragona són conegudes com a LBU (Life Boosting Unit o “unitats potenciadores de la vida”). Es tracta d’estructures submergides i fixades a les parets de formigó dels molls, les quals actuen com microesculls que mimetitzen ecosistemes reals. El seu monitoratge ha permès constatar que han estat colonitzades per més de 32 espècies, les quals han contribuït a fixar més de 133 kg de CO2 i han suposat l’acumulació de més de 314 kg de biomassa. Algunes de les espècies més observades al Port de Tarragona són mol·luscs de la família Balanidae i del gènere Mytilus, algues vermelles de l’ordre de les Ceramiales, hidrozus com Eudendrium racemosum, briozous Schizoporella errata i poliquets com Spirobranchus triqueter.

Sistema pioner

Pel que fa als vuit nous esculls instal·lats recentment al Parc subaquàtic, l’empresa Ocean Ecostructures ha adaptat als llits marins la seva tecnologia pensada primer pels murs de formigó submergits dels molls. El nou sistema d’ancoratge, conegut com a “Seabed” està pensat per tal que pugui afavorir l'adherència i colonització d'espècies bentòniques marines. Concretament, s’han disposat estratègicament en dos grups de quatre unitats, formant rotllanes per tal de crear un espai atractiu per a les espècies marines. Les estructures es situen entre els 20 m i els 22 m de profunditat en una zona amb fons sorrencs. Entre ambdues zones s'ha col·locat una corda blanca per poder trobar els dos grups d’esculls en condicions de poca visibilitat.

Un projecte visitable

Per visitar-los es poden fer immersions directament amb la Societat d’Exploracions Submarines (SES), que actualment gestiona l’espai del Parc Subaquàtic del Port de Tarragona, o per mitjà dels diferents centres de busseig autoritzats. Val la pena remarcar que, a banda del monitoratge dels nous esculls que realitzarà directament Ocean Ecostructures, el SES també col·laborarà amb seguiments esporàdics durant les seves immersions.

El Port de Tarragona continuarà impulsant projectes de recuperació i millora dels hàbitats marins amb l’objectiu d’aconseguir una “Anella Blava” que garanteixi el bon estat ambiental de l’ecosistema marí que l’envolta. Aquests projectes tenen la voluntat de frenar i recuperar a escala local la pèrdua de biodiversitat que s’està patint nivell global en el conjunt dels mars i oceans. A més, recuperar la vida marina suposa també contribuir a fixar carboni i reduir la concentració d’emissions a l’atmosfera, és a dir, mitigar els efectes del canvi climàtic. Una anella blava rica en biodiversitat és també, de fet, la millor garantia que una activitat tan tradicional i vinculada a Tarragona com la pesca, pugui tenir el futur garantit.

L’APT finança el projecte amb una subvenció del programa del “2% cultural”

Les actuacions s’han iniciat avui divendres 9 d’agost i tindran una duració d’uns 6 mesos

El dijous 8 d’agost, es van iniciar les obres de restauració de la Torre de Virgili, una construcció medieval del segle XIII, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que està ubicada a Vila-Seca, prop del nucli de La Pineda, en els terrenys que ocupa la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. L’execució del projecte de restauració té prevista una durada de 6 mesos per part de l’empresa RÈCOP Restauracions Arquitectòniques SL. per un import de 498.918,63 euros que s’ha pogut finançar amb la subvenció que l’APT, ha aconseguit amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca a través del programa “2% cultural”, finançat des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i gestionat pel Ministeri de Cultura.

El primers treballs realitzats han constat de la col·locació d’elements de seguretat, com tanques i altres per delimitar l’espai, així com la instal·lació d’una caseta per donar cobertura a l’obra.

La Torre de Virgili és una construcció del segle XIII que ha estat declarada BCIN està situada en un extrem dels terrenys del Port de Tarragona destinats a acollir la ZAL. És accessible des de la carretera TV-3146 que uneix Vila-seca i Tarragona i està situada a uns 800 metres del mar. Aquesta torre, que pertanyia a la família Virgili, té les seves arrels a l'edat mitjana i va ser construïda com a punt de guaita i defensa.

És una obra finançada al 100% pel programa 2% Cultural, tal i com estableix la resolució oficial per la qual es concedeixen ajudes a actuacions sobre béns d'especial interès arquitectònic, històric i artístic, vinculats als Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i de, Cultura i Esport, per a l'actuació denominada "Torre de Virgili de Vila-seca a Tarragona” l'acord del qual va ser recollit a l'Acta de la LXXVIII Reunió de la Comissió Mixta entre ambdós Ministeris, celebrada el 22 de maig de 2023.

Restauració de la torre

El Port de Tarragona vol recuperar el patrimoni històric situat dins del domini públic portuari, fomentar-ne la divulgació i facilitar l’accés al públic. L’estat actual de la torre presenta lesions greus per qual cosa és necessària una intervenció important. L’edifici presenta una planta rectangular d'aproximadament 5,60 x 6,60,amb murs d’un gruix de 60 cm aproximadament i uns 11 metres d'alçada. A l’interior, es divideix en una planta baixa i dos pisos i, per sobre dels dos pisos, un terrat. La porta d’accés es troba a la planta baixa. La restauració que ara s’inicia preveu actuar en aquestes dues plantes superiors que han patit el despreniment de part del forjat i han deixat al descobert l'interior de la torre.

El projecte de restauració de la torre, així com la millora dels accessos i l'entorn, preveu la restauració de les façanes i l'adequació de l'interior per a un ús públic futur que permeti el seu accés de forma regulada. Pel que fa a l'entorn de la torre, el projecte adjudicat preveu l'adequació dels accessos per integrar-lo a la ruta patrimonial municipal i facilitar la visita.

Què són les torres de guaita

La Torre de Virgili és considerada una torre de vigilància. Les torres de vigilància o guaita són torres de defensa que es van construir a la costa tarragonina, com a tota la vessant mediterrània de la península, durant els segles XVI i XVII amb l'objectiu de prevenir els atacs de pirates del nord d’Àfrica i com a refugi dels habitants pròxims a aquestes construccions defensives, per protegir-los de possibles atacs. Al terme municipal de Vila-seca hi ha una alta densitat de torres, en gran part, a causa de la presència de petits nuclis de població que existien a la regió amb la consegüent activitat comercial que generaven. Les torres permetien vigilar el territori des d’una perspectiva panoràmica i avisar la població amb temps per buscar refugi o per a la fugida.

La Torre de Virgili es va utilitzar durant la Guerra Civil com a caseta d'obres i com a torre de vigilància del camp d'aviació prop del nucli de La Pineda. A pocs metres de la torre es conserven les restes d’una de les tres entrades que tenia el refugi subterrani construït també en aquesta època. El projecte de restauració de la Torre de Virgili no inclou les edificacions annexes d’època contemporània. No obstant, l’adequació del refugi antiaeri serà objecte de rehabilitació en un altre projecte que encara no té data.

Nasapp és una plataforma tecnològica multicapa que monitoritza, objectivitza i alerta de possibles episodis d'olor en temps real.

L’objectiu del projecte implementat ha estat l’adaptació d’un nou algoritme d’intel·ligència artificial per la predicció i alerta de possibles episodis d’olors mitjançant dades de participació ciutadania.

El projecte està subvencionat per “Ports 4.0”, un fons públic emmarcat en el Pla d’impuls a l’emprenedoria per a la innovació en el sector logístic i portuari.

El Port de Tarragona s'ha reunit amb els responsables tècnics de NasApp per fer seguiment i establir nous acords per a la implementació de la plataforma tecnològica al Port. Així, el Port de Tarragona posa a disposició dels ciutadans NasApp, una plataforma tecnològica que, mitjançant una aplicació gratuïta, recull les percepcions d’episodis d’olor amb l’objectiu de monitoritzar, gestionar i alertar de possibles episodis relacionats amb les activitats portuàries.

La ciència ciutadana és clau per a la millora de la qualitat de vida en entorns portuaris. Aquestes dades es recullen i es contrasten amb estacions meteorològiques i sensors de qualitat de l'aire en temps real. Això permet que aquestes dades es registrin i analitzin per a la gestió i reducció d'aquests episodis.

La proposta de NasApp va ser guanyadora en la segona convocatòria de projectes comercials de Ports 4.0, una línia d'ajut que dona suport i facilita l'aplicació del talent i l'emprenedoria en el sector logístic portuari. Gràcies a aquest ajut, ha estat possible implementar la plataforma en un entorn portuari, actuant com un sistema d'alerta primerenca d'esdeveniments crítics i de vigilància ambiental.

El Port com a facilitador

El Port de Tarragona ja disposava de mesuradors atmosfèrics per a la caracterització de la qualitat de l'aire. No obstant això, gràcies al projecte NasApp, ara compta amb més dades i informació que permeten optimitzar l'operativa i gestions diàries de la comunitat portuària. Així, el Port de Tarragona es converteix en el primer port estatal que manté una comunicació contínua amb la ciutadania, proporcionant informes sobre la qualitat de l'aire del seu territori.

La implicació de la ciència ciutadana permet obtenir més dades, superant els límits de detecció dels equips de mesura existents al mercat, els quals no poden avaluar, en temps real, el grau de molèstia dels episodis de males olors amb la precisió de l'olfacte humà.

El Port de Tarragona, que ha participat en el projecte com a agent facilitador, ja compta amb els serveis de NasApp en les seves instal·lacions. Això els ha permès recollir informació durant l'últim any i disposar de més dades per a la prevenció i reducció de possibles episodis de mala olor, contribuint activament a la millora del medi ambient i la qualitat de l'aire de la zona.

El resultat del projecte subvencionat per Ports 4.0 ha estat molt satisfactori per als responsables del Port de Tarragona, ja que han transformat la valoració sensorial subjectiva dels ciutadans en un conjunt d'informació objectiva, validada gràcies al treball científic i tècnic del Centre Tecnològic de Catalunya, EURECAT. D'aquesta manera, s'obté informació objectiva actualitzada en temps real, accessible des de qualsevol telèfon intel·ligent o ordinador.

Reunió de seguiment

A la reunió van participar Isabel de Lucas, CTO de NasApp; Marisol Estevan, CMO de NasApp; i Ignasi Papell, Gerent Territorial de Catalunya Sud d'EURECAT. Per part de l'Autoritat Portuària, hi van assistir Saül Garreta, President; Ramón García, Director General; Rafael López, Cap del Departament de Medi Ambient i Territori; i Carme Tarragó, Cap del Departament d'Estudis i Innovació i Coordinadora de SOM-INN PORT, per fer el seguiment i desplegament de la fase final d'aquest projecte innovador.

Com participar-hi

Aquesta iniciativa està oberta a tota la ciutadania. Només cal descarregar l’aplicació gratuïta NasApp per informar de qualsevol percepció en matèria d’olors i enviar les dades en temps real. D’aquesta manera, es crea una xarxa per a la millora de la qualitat de l’aire en entorns portuaris.

Els ciutadans i ciutadanes interessats poden adherir-se com a voluntaris en els següents enllaços:

Disponible a l’AppStore

Disponible a Google Play

El Fons Ports 4.0

L'objectiu principal del Fons “Ports 4.0” és promoure i incorporar activament la innovació disruptiva o incremental com a element de competitivitat, d'eficiència, sostenibilitat, seguretat i protecció en el sector logístic-portuari espanyol, tant públic com privat per facilitar la seva transició cap a l'economia 4.0. El pressupost de 12 milions d’euros destinats a projectes és finançat, íntegrament, mitjançant el Fons de Compensació Interportuari amb l’1% addicional aportat per les 28 Autoritats Portuàries.

Lo más visitado

Trabaja con nosotros

Trabaja con nosotros

Bolsa de trabajo de la Autoridad Portuaria de Tarragona
Dades Obertes

Dades Obertes

Aquí encontrará publicados los datos de carácter público del organismo
Perfil del Contratante

Perfil del Contratante

Aquí trobareu publicades les dades de caràcter públic de l'organisme
Comunicación y prensa

Comunicación y prensa

Noticias de interés y actualidad de la Autoridad Portuaria de Tarragona
SEA

SEA

SISTEMA DE ENTREGAS DE AGROALIMENTARIOS
Situación de barcos

Situación de barcos

Gisweb, programa de situación de barcos, escalas y movimientos
Solicitudes de servicios vía portus

Solicitudes de servicios vía portus

Solicitudes de servicios y comunicados para el barco, mercancía y pasaje
Centro de acreditaciones

Centro de acreditaciones

Proceso administrativo que comporta certificar a una empresa/organización para acceder al Puerto
Tráficos

Tráficos

Tráfico de mercancías en la Autoridad Portuaria de Tarragona